Què és l’aferrament i com influeix en les nostres relacions?
El vincle que vas formar de petit continua marcant com et relaciones avui. T’expliquem com es forma l’aferrament i per què encara pot canviar.
Hi ha persones que necessiten moltes mostres d’afecte per sentir-se tranquil·les en una relació. D’altres, en canvi, senten la necessitat d’allunyar-se quan algú comença a implicar-s’hi massa. N’hi ha que viuen les discussions amb molta por i d’altres que prefereixen evitar qualsevol conflicte.
Si alguna vegada t’has preguntat per què reacciones d’una determinada manera en les teves relacions, conèixer el teu estil d’aferrament et pot ajudar a trobar moltes respostes.
A la consulta, comprendre com ens vinculem amb els altres sol marcar un abans i un després. Perquè moltes vegades deixem de pensar «Què em passa?» per començar a preguntar-nos «Què vaig aprendre per reaccionar així?».
I aquest canvi de mirada ho canvia tot.
Què és l’aferrament?
L’aferrament és el vincle emocional que desenvolupem amb les persones que ens cuiden durant els primers anys de vida. És el sistema que ens impulsa a buscar proximitat, protecció i consol quan sentim por, dolor o inseguretat.
No parlem simplement de l’afecte que sentim per algú. L’aferrament és una necessitat biològica que ens ajuda a sobreviure des del moment en què naixem. Depenem d’altres persones per alimentar-nos, protegir-nos i regular el nostre malestar. Per això, el nostre cervell està preparat per buscar-ne la proximitat quan ens sentim vulnerables.
Durant els primers anys de vida, cada vegada que un nadó plora, busca contacte, somriu, s’aferra o reclama la presència de qui el cuida, està activant el seu sistema d’aferrament.
Com es forma el nostre estil d’aferrament?
Perquè un infant desenvolupi un aferrament segur no n’hi ha prou que la persona que el cuida hi sigui físicament. També necessita sentir-se protegit, consolat i comprès quan alguna cosa l’espanta o el desborda.
Això no vol dir respondre perfectament a totes les seves necessitats. Cap pare ni cap mare no ho pot fer. L’important és que hi hagi una disponibilitat emocional suficient: un adult que, la major part del temps, pugui ajudar l’infant a recuperar la calma quan la perd.
A través de centenars de petites experiències quotidianes, l’infant va construint una idea de com funcionen les relacions. Aprèn si pot confiar en els altres, si les seves necessitats seran escoltades o si les haurà d’afrontar tot sol.
Aquest aprenentatge acaba convertint-se en el que coneixem com a estil d’aferrament.
L’aferrament no desapareix quan ens fem grans
Encara que l’aferrament comença a desenvolupar-se durant la infància, la manera com vam aprendre a buscar seguretat sol acompanyar-nos també en la vida adulta.
Pot influir en com vivim una relació de parella, com afrontem els conflictes, com expressem les nostres emocions, com posem límits o en la facilitat que tenim per demanar ajuda quan la necessitem.
Això no vol dir que la nostra infància determini del tot qui som. Al llarg de la vida vivim noves relacions i experiències que també poden transformar la manera com ens vinculem.
Conèixer el nostre aferrament no consisteix a buscar culpables, sinó a comprendre l’origen d’alguns patrons que avui continuen apareixent en les nostres relacions.
Quins estils d’aferrament hi ha?
No totes les persones aprenem a relacionar-nos de la mateixa manera.
En psicologia parlem de quatre estils d’aferrament:
Cadascun representa una manera diferent de buscar seguretat en les relacions. Cap no apareix per casualitat: tots són estratègies d’adaptació que van tenir sentit en un moment determinat de la nostra història.
En els pròxims articles anirem descobrint cadascun d’ells amb més profunditat per entendre com es manifesten en la vida adulta.
Per què val la pena conèixer el teu estil d’aferrament?
Conèixer el teu estil d’aferrament no serveix per posar-te una etiqueta.
Serveix per entendre per què algunes relacions et fan sentir tranquil i d’altres et desperten una gran por. Per què potser necessites molta proximitat, et costa confiar, evites mostrar-te vulnerable o sents una gran angoixa quan algú important s’allunya.
En teràpia solem explorar com van ser aquests primers vincles i de quina manera continuen influint avui en la teva manera de relacionar-te. No per canviar el passat, sinó per comprendre el present i començar a construir relacions més segures.
Una bona notícia
Potser mentre llegies aquest article has pensat en la teva parella. O potser has pensat en tu.
Sigui com sigui, recorda una cosa important: l’aferrament no parla de persones trencades o defectuoses. Parla de persones que van aprendre a protegir-se de la millor manera que van saber en aquell moment de la seva vida.
I, per sort, allò que vam aprendre també es pot transformar.
En el pròxim article coneixeràs què és l’aferrament segur i com pot influir en la manera com ens relacionem amb els altres.
