Aferrament desorganitzat: quan necessito que siguis a prop, però també temo el vincle

Et passa que desitges profundament tenir una relació estable, però quan algú s’acosta massa sents la necessitat d’allunyar-te?

Hi ha moments en què necessites desesperadament la teva parella i d’altres en què no suportes que sigui a prop?

Sents que una part de tu busca l’amor mentre una altra fa tot el possible per fugir-ne?

Si et reconeixes en aquestes situacions, és possible que hi hagi un patró d’aferrament desorganitzat al darrere.

Què és l’aferrament desorganitzat?

L’aferrament desorganitzat és l’estil d’aferrament més contradictori.

La persona necessita el vincle per sentir-se segura, però alhora aquest mateix vincle activa por, desconfiança o una sensació intensa d’amenaça.

És com tenir el peu a l’accelerador i al fre alhora.

Per això, moltes persones viuen les seves relacions amb una confusió enorme i els costa entendre per què reaccionen de maneres tan oposades.

Com es desenvolupa?

Aquest estil sol aparèixer quan, durant la infància, la figura que havia de donar seguretat també generava por o era profundament imprevisible.

Pot passar en situacions de maltractament, negligència o abús, però també en famílies on la persona cuidadora estava emocionalment desbordada, patia problemes importants de salut mental, consumia substàncies o alternava moments de gran proximitat amb d’altres de rebuig, amenaça o absència emocional.

Per a un infant, això suposa un conflicte impossible de resoldre.

La persona a qui necessita acudir per sentir-se segur és, alhora, la persona que li fa por.

Com a conseqüència, no arriba a desenvolupar una estratègia estable per regular les seves emocions i protegir-se.

Com es manifesta en la vida adulta?

Les persones amb aferrament desorganitzat acostumen a viure les relacions amb molta intensitat.

En alguns moments busquen una gran proximitat, necessiten sentir-se molt unides a l’altra persona i tenen una por profunda de perdre-la.

Tanmateix, quan aquesta proximitat arriba, poden sentir-se envaïdes, desconfiar o experimentar un fort impuls d’allunyar-se.

És freqüent que alternin períodes de molta implicació amb d’altres de distanciament, i això genera relacions molt difícils d’entendre tant per a elles com per a les seves parelles.

Una muntanya russa emocional

Moltes persones amb aferrament desorganitzat descriuen la sensació de viure en una muntanya russa.

Poden passar d’idealitzar la seva parella a desconfiar-ne profundament en poc temps, sense entendre gaire bé què ha canviat.

Quan la relació sembla estable, apareix la por.

Quan la distància augmenta, apareix la necessitat de recuperar el vincle.

Aquest anar i venir sol generar molt de patiment i una gran sensació de culpa.

Per què passa?

Des de fora pot semblar que la persona canvia contínuament d’opinió o que no sap el que vol.

Tanmateix, el problema no sol ser la manca d’amor, sinó la dificultat per sentir-se segura dins d’una relació.

El seu sistema d’aferrament envia missatges contradictoris: acostar-se per sentir-se protegida i allunyar-se per evitar tornar a patir.

Es pot canviar?

Sí.

Tot i que l’aferrament desorganitzat sol estar relacionat amb experiències molt doloroses, no determina el futur d’una persona.

Amb relacions segures i un procés terapèutic adequat és possible entendre aquestes reaccions, aprendre a regular-les i construir vincles on la proximitat deixi de viure’s com una amenaça.

L’objectiu de la teràpia no és deixar de necessitar els altres, sinó aconseguir que l’amor deixi de viure’s com una cosa perillosa.

Perquè darrere de l’aferrament desorganitzat no hi ha una persona «incapaç d’estimar».

Hi ha una persona que va aprendre massa aviat que qui l’havia de cuidar també li podia fer mal.

Al proper article veurem com identificar el teu estil d’aferrament i per què no sempre encaixem del tot en una sola categoria.