A l’article anterior vam veure què és l’aferrament i com influeix en la nostra manera de relacionar-nos. També vam descobrir que hi ha diferents estils d’aferrament. En aquest article ens centrarem en l’aferrament segur, l’estil que afavoreix relacions més estables, satisfactòries i saludables.
Diversos estudis mostren que les persones amb aferrament segur acostumen a experimentar més satisfacció en les seves relacions, una millor regulació emocional i més capacitat per afrontar els conflictes sense que el vincle es vegi amenaçat.
Però què vol dir, realment, tenir un aferrament segur?
Com es desenvolupa un aferrament segur?
L’aferrament segur es comença a construir durant els primers anys de vida.
Perquè un infant desenvolupi un aferrament segur no n’hi ha prou que la persona que en té cura hi sigui físicament; també necessita sentir-se protegit, consolat i comprès quan alguna cosa l’espanta o el desborda.
Això no vol dir que els pares hagin de respondre sempre de manera perfecta. Tots cometem errors. El que importa és que hi hagi prou disponibilitat emocional: un adult que, la major part del temps, pugui ajudar l’infant a recuperar la calma i transmetre-li que les seves necessitats són importants.
Gràcies a aquestes experiències repetides, l’infant va aprenent que el món és un lloc relativament segur i que pot confiar en les persones que l’estimen.
Com és un infant amb aferrament segur?
A la infància, observem un aferrament segur quan un infant busca el consol de la persona que en té cura després d’un moment difícil i aconsegueix calmar-se amb la seva ajuda.
Després de sentir-se reconfortat, torna a jugar, explorar i descobrir el món amb normalitat. La seguretat que troba en la seva figura d’aferrament li permet separar-se’n per explorar, sabent que hi podrà tornar quan ho necessiti.
Durant les separacions, com pot passar quan comença l’escola o es queda amb un altre familiar, és normal que apareguin tristesa o malestar. Tanmateix, quan es retroba amb la persona que en té cura, recupera la calma amb relativa facilitat i torna a buscar-ne el contacte.
No és un infant que no plori mai o que no tingui mai por. És un infant que ha après que no ha d’afrontar aquestes emocions sol.
Com és una persona amb aferrament segur?
Tot i que l’aferrament es comença a construir a la infància, continua influint en la manera com ens relacionem durant la vida adulta.
Les persones amb aferrament segur acostumen a sentir-se còmodes mostrant qui són, creant relacions íntimes i confiant en les persones importants de la seva vida.
Generalment presenten característiques com aquestes:
- Se senten segures dins de les seves relacions.
- Confien que les persones importants hi seran quan les necessitin.
- Els resulta més fàcil expressar el que senten i demanar ajuda.
- Busquen el contacte emocional sense por de dependre de l’altre.
- S’interessen pel benestar de les persones que estimen.
- Són capaces de mantenir la seva autonomia sense allunyar-se afectivament.
Això no vol dir que no sentin mai inseguretat, tristesa o por. També viuen discussions, ruptures o moments difícils. La diferència és que acostumen a tenir més recursos per regular les seves emocions i reparar el vincle quan apareixen els conflictes.
Les persones amb aferrament segur no van mai a teràpia?
Hi ha la idea que una persona amb aferrament segur no necessita anar a teràpia, però no és cert.
Una pèrdua, una malaltia, una separació o qualsevol esdeveniment vital pot fer que qualsevol persona necessiti suport psicològic.
L’aferrament segur no protegeix del patiment. El que ofereix és una base més sòlida des de la qual afrontar les dificultats i recolzar-se en els altres quan cal.
L’aferrament segur també es pot construir
Si en llegir aquest article sents que no t’identifiques amb aquestes característiques, no vol dir que hi hagi res malament en tu.
El nostre estil d’aferrament és el resultat de les experiències que hem viscut, sobretot durant la infància, però no és una etiqueta que ens acompanyi per sempre.
Les relacions segures que construïm al llarg de la vida i un procés terapèutic ens poden ajudar a desenvolupar noves maneres de vincular-nos, més flexibles i més segures.
Perquè l’objectiu no és convertir-se en una persona perfecta, sinó aprendre a relacionar-se des d’un lloc on hi hagi més confiança, més calma i més llibertat.
Al proper article parlarem de l’aferrament ansiós i entendrem per què algunes persones viuen les relacions amb una por intensa a l’abandonament.
