Aferrament ansiós: quan la por a l’abandonament marca la relació

T’ha passat mai que un missatge sense resposta, un canvi de to o un pla cancel·lat per la teva parella et faci pensar que la relació no va bé?

Necessites mostres d’afecte freqüents per sentir-te en calma i, tot i així, els dubtes tornen a aparèixer poc després?

Si t’has reconegut en aquestes situacions, és possible que hi hagi un patró d’aferrament ansiós al darrere.

Què és l’aferrament ansiós?

L’aferrament ansiós és una manera de relacionar-se en què la necessitat de proximitat conviu amb una por intensa a l’abandonament.

Les persones amb aquest estil d’aferrament solen donar una gran importància a les seves relacions. Quan senten que el vincle està en perill, els costa concentrar-se en altres àmbits de la seva vida fins que recuperen la sensació de seguretat.

No necessiten més amor que la resta; necessiten sentir que aquest amor no desapareixerà.

Com es desenvolupa?

L’aferrament ansiós sol tenir l’origen en experiències primerenques en què la disponibilitat emocional de la figura cuidadora era imprevisible.

De vegades l’infant trobava consol i protecció, però altres vegades les seves necessitats emocionals no eren ateses o la resposta depenia de l’estat emocional de la persona adulta.

Com a conseqüència, aprèn que ha d’estar molt pendent de la relació per no perdre-la. El seu sistema d’aferrament es manté en alerta, buscant senyals que li indiquin si pot sentir seguretat o no.

Com es manifesta en la vida adulta?

Les persones amb aferrament ansiós solen viure les seves relacions amb una gran intensitat emocional.

Necessiten sentir que l’altra persona les estima, que està compromesa amb la relació i que hi continuarà sent. Per això, especialment al principi d’una relació, poden sentir la necessitat de parlar aviat de compromís o de plans de futur, ja que això els dona tranquil·litat.

També solen ser especialment sensibles a qualsevol senyal que interpretin com a distància o rebuig.

Per exemple, si la seva parella els diu que aquell dia no pot quedar perquè està cansada, una persona amb aferrament segur probablement pensarà: «Ja ens veurem demà.» En canvi, algú amb aferrament ansiós pot començar a preguntar-se: «He fet alguna cosa malament? S’ha enfadat amb mi? Ja no té ganes de veure’m?»

La diferència no és en la situació, sinó en la interpretació que en fa el seu sistema d’aferrament.

Viure en estat d’alerta

Les persones que tenen un aferrament ansiós solen analitzar constantment els petits canvis en la relació.

Que l’altra persona trigui més a respondre un missatge, sembli més seriosa del que és habitual o necessiti passar temps sola pot convertir-se en una font de preocupació.

Aquesta hipervigilància les porta, moltes vegades sense adonar-se’n, a buscar contínuament senyals de tranquil·litat: preguntar diverses vegades si tot va bé, necessitar més contacte, escriure sovint o buscar moments de proximitat per confirmar que la relació continua sent segura.

Les conductes de protesta

Quan la por a l’abandonament s’activa, moltes persones amb aferrament ansiós no expressen directament el que necessiten.

En lloc de dir: «Avui necessito sentir-me a prop teu», poden aparèixer les anomenades conductes de protesta.

Aquestes conductes poden prendre la forma de retrets, enuigs, comentaris passivoagressius, amenaces de trencar la relació o actituds d’aparent indiferència. En lloc de «necessito que m’abracis» poden dir «Ja veig que sempre tens temps per a tot menys per a mi.»

No solen aparèixer perquè vulguin manipular l’altra persona, sinó perquè busquen desesperadament recuperar la sensació de seguretat.

Quan la parella respon amb una explicació, una mostra d’afecte o un gest de proximitat, l’ansietat disminueix. Tanmateix, aquesta calma sol ser temporal i, al cap d’un temps, els dubtes tornen a aparèixer, cosa que pot resultar esgotadora per als dos membres de la parella.

Un cercle difícil de trencar

Sovint es crea un cercle que manté el malestar.

Seria una cosa així: Tinc por de perdre’t →

Busco moltes proves que m’estimes →

Tu sents pressió i t’allunyes →

Interpreto aquesta distància com una confirmació que et perdré →

Busco encara més proximitat.

Sense adonar-se’n, totes dues persones queden atrapades en una dinàmica que cap de les dues no vol.

Es pot canviar?

Sí.

L’aferrament ansiós no és una condemna ni un tret de personalitat immutable. És una estratègia que va tenir sentit en un moment de la vida per intentar mantenir a prop les figures importants.

Comprendre d’on ve aquesta por permet deixar de lluitar contra un mateix i començar a desenvolupar noves maneres de relacionar-se.

En teràpia treballem perquè la persona pugui reconèixer aquestes dinàmiques, aprendre a regular l’ansietat i expressar les seves necessitats d’una manera més directa i segura, sense viure la relació des d’un estat permanent d’alerta.

Perquè l’objectiu no és deixar de necessitar els altres, sinó aprendre a sentir seguretat dins del vincle.

En el pròxim article parlarem de l’aferrament evitatiu i entendrem per què algunes persones, en lloc de buscar desesperadament la proximitat, aprenen a protegir-se mantenint la distància emocional.