Aquest mes he publicat un text que feia temps que no m’atrevia a escriure. No parla d’una pacient ni d’un cas: parla de mi, de la meva família i del lloc que hi ocupo, un lloc que no té nom.
He decidit escriure’n perquè quan vaig començar aquest camí vaig buscar algú que hagués passat pel mateix i no el vaig trobar. I perquè a la consulta veig cada setmana famílies que viuen fora del guió —reconstituïdes, adoptives, monomarentals, homoparentals, criades en tribu— i que senten aquesta mateixa manca de referents.
«No soc mare biològica, però tampoc no em sento madrastra; no m’identifico amb la figura d’una mare adoptiva. Participo activament en la criança, en les cures i en la construcció d’aquesta família. I quan una experiència no té nom, tampoc no és fàcil trobar un lloc on compartir-la.»
Llegeix el relat complet a la pàgina de les meves companyes d’Acompanyament Familiar.
El 22 de setembre en vam parlar en directe amb Elisenda Pascual. Pots veure el vídeo sencer a la nostra pàgina d’Instagram.
Si la teva família no encaixa en cap casella i sents que ningú no veu el que estàs sostenint, a Me Siento Contigo acompanyem famílies fora de la norma. Pots llegir com treballem en teràpia familiar o escriure’ns sense compromís.
